Una altra dosi d'autobombo

Dilluns vam presentar el llibre FINS ELS BORBONS. En el següent enllaç trobareu una crónica, feta per l'inclit Ignasi Gras, de com va anar l'acte:

http://www.nuvol.com/noticies/fins-els-borbons-es-presenta-en-societat-amb-molta-marxa/

Autobombo: Presentació del llibre FINS ELS BORBONS

El proper dilluns dia 15 a les 19,30, es presenta a la llibreria ALIBRI, del carrer Balmes 26 de Barcelona el llibre editat per ANGLE EDITORIAL i fet per 38 humoristes gràfics: FINS ELS BORBONS.

Esteu avisats.

Ai, la reineta del papa....

Què faria en Roucco Varela?...

L'arquebisbe de l'església ortodoxa, Crisóstom, va oferir totes les seves propietats al govern xipriota, per salvar-lo de les urpes de la troika europea...
la pregunta és, si això passés a l'estat espanyol, què faria en Roucco Varela?...

Som més falsos que un bitllet de 900 euros

 

 

Vaig que dar per dinar amb en Diego.

 

En Diego és un d’aquests amics amb els que de tan en tan quedo per xerrar i recordar vells temps de quant ambdós compartíem hores i inquietuds en la redacció d’una revista.

 

El temps ha anat passant i cadascú anat fent camins diferents, però això no ha impedit que un cop cada mes ens veiem per fer el que diem un dineret.

 

En Diego es va presentar al restaurant, on havíem quedat, amb una bossa de paper amb la marca de una botiga estampada.

 

Després de les abraçades de rigor vam seure i, pràcticament, sense temps de dir-nos res més, va posar la mà dins la bossa, va treure un jersei i me’l va plantificar davant la cara

 

-         Què et sembla?

 

-         Mmmmm! Doncs, no és el meu estil de roba, però no està malament...

 

-         Què no està malament?... Hortera... aquests jersei és d’un hortera que tomba d’esquena...

 

-         Home...

 

-         Ni home, ni dona, tu creus que jo em puc posar això?

 

-         No ho sé, Diego, si a tu t’agrada...

 

-         És que no m’agrada. Me l’ha regalat la meva germana per el meu aniversari. Ja em diràs...

 

-         No, jo no et diré res. Bé sí, que si no t’agrada vagis a la botiga i el canviïs per una altra cosa.

 

-         Sí, home, perquè s’emprenyi amb mi

 

-         I què penses fer?

 

-         Doncs, els cops que quedi amb ella, posar-me’l, perquè vegi que l’utilitzo. Vés que puc fer

 

Collonut!... visca la sinceritat!

 

 

 

   

 

   

 

 

   

 

 

   

A vegades els amics et colpeixen

Feia una estona que havíem acabat de sopar i, entre whisqui i whisqui, anàvem parlant de política i intentàvem arreglar el món. De sobte, quan menys m’ho esperava m’ho va deixar anar:

 

-       Fa temps que no actualitzes el teu blog

 

-       Sí... i, com ho saps?

 

-        Perquè et llegeixo

-       Ah, coi... no pensava que llegeixis el meu blog

 

-        Doncs sí, el llegeixo i trobo a faltar que publiquis les teves coses

-       Ja... però vols dir que algú li interessa la meva vida?

-       A mi, sí

-       Tu ets una mica xafarder, oi?

-       Potser sí, però pensa que hi ha molta gent com jo... A més, qui et diu a tu, que els teus pensaments i les teves vivències, no li serviran a la teva filla i als teus nets?

-       Mira, no sé si és el whisqui o tu, però m’acabes de convèncer. A partir d’ara intentaré que el blog sigui una mena de diari...

Espero mantenir la promesa que li vaig fer al Jordi...

 

 

Qui no té feina pentina el gat

No discuteixo que en Custo és un dissenyador de fama mundial ni que, com diu el vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, no  ha cobrat ni en cèntim per fer el disseny, però la meva pregunta és: cal que la selecció catalana de futbol porti una samarreta tan estrafolària?